Barça 3 - Betis 0

Un Betis fluixet dona opcions al Barça per a lluir-se desplegant un joc vistós i directe. Avui a l’estadi hem vist un bon partit tot i que no hem de fer volar coloms, tanmateix Valdès no ha tingut feina, i hem de prendre aquest punt com a referència per anar més amunt. Molt bé per Touré i per Iniesta, també ens hem de felicitar perquè Henry ha obert el partit en una jugada pròpia d’ell i que durant tant de temps ha estat buscant. (avui si que calia celebrar el gol de manera entusiasta, l’altre dia no). Ronaldinho dona mostres de millora i hem de congratular-nos i esperar que torni a ser aquell gran jugador de fa dues temporades, tot i que no soc gaire optimista ja que el gest que ha fet al final del partit dirigit a tots aquells que l’han criticat es massa precipitat i ell ho sap de manera que la pressió a que està sotmès es fa més evident que mai. No pinta be. Avui es demostra que el Pisuerga passa per Valladolid i es que quan els cracks marquen les diferències la cosa funciona, res a dir. Fa uns anys (ja en fa molts) hi havia un entrenador de trentapocs anys que cada jornada muntava un pollastre i animava el cotarro era en Javier Clemente i ara tornem a tenir un altre en la figura de Schuster que setmana darrera setmana ens deixa alguna perla i es que en qüestions de futbol tothom te la paraula, jo també. Aquesta setmana us deixo una d'aquelles coses que mai no passen al mon del futbol i quan passen és a Holanda.