Osasuna 2 - Barça 1

Anem be, el Barça perd quan li toca i al mateix temps serveix de lliçó per a la propera ocasió. A més a més no estic gens preocupat donat que aquesta derrota conté uns ingredients que tothom a entès. Es a dir, hem suspès un examen però sabem on ens hem equivocat. Si en algun moment el Barça havia de perdre era ahir, aprofitant la relliscada dels seus perseguidors, ja que si la distància s’hagués escurçat fins als set punts la Brunete mediàtica madrilenya hagués carregat les seves sinistres intencions per dir que el Barça entra en crisi.
La tensió i la depesa física emprada en el partit contra el Chelsea ha estat un dels ingredients afavoridors d’aquesta derrota, i en aquest sentit cal valorar el to físic que mostren aquests jugadors. Es veritat que amb una plantilla jove la preparació física es quelcom més fàcil però no tots els que ahir jugaven tenien menys de 25 anys, de fet la alineació inicial tenia un promig de 27,7 i després dels canvis el promig era de 26,7.
L’errada de Valdès que propicia el primer gol d’Osasuna no ens ha de fer caure en el parany de qüestionar aquest porter. Víctor Valdès ha fet grans actuacions, sobre tot en el u contra u, i com a tot porter es protagonista dels seus propis errors però hem de reconèixer els seus encerts.
En qualsevol cas el debat es si el Barça hauria de tenir un porter millor, per en cap cas accepto que es digui que Valdès es un mal porter.
L’arbitratge es aquell ingredient que surt cada jornada, diria que es la sal (que no la salsa) del futbol. El dissabte no s’assenyala un penalty clar contra el Madrid i el diumenge xiulen una inexistent falta dins l’àrea com a penalty i el que es més greu, una targeta groga ens deixa amb deu jugadors.
Més tard una clara falta de Motta, mereixedora de targeta groga canvia a vermella davant l’estupefacció de tots. Es cert que Deco i Motta van repartir llenya al llarg del partit i això, molt probablement, es degut a la pressió del mig camp navarrès, però això no treu que la qualitat de l’arbitratge es quan menys decebedora.
Cal treure profit d’aquesta derrota com ho hem fet en d’altres ocasions aquesta mateixa temporada i continuar cap a la victòria final (Lliga i Champions), i aquí és on demano a Frank Rijkaard la seva contribució cabdal. Durant el partit vaig trobar a faltar a Larsson que crec hagués fet molta més feina que Giuly. No critico que Giuly estigués a l’onze inicial sinó que Rijkaard no rectifiqués a temps.
La setmana que ve viatgem de nou a camp contrari, a Anoeta xiularà el Sr Lizondo Cortés i esperem que aquesta sobtada victòria dels bascos en front del Depor no es repeteixi la jornada que ve

Força Barça

Mourinho !!! El Benfica no guanyarà la Champions, ves al teatre!!!!!